Souvenir de Córdoba
Mentre em preparo un Nesquik per esmorzar, observo un plat que la meva germana ens va regalar quan va visitar la mesquita de Córdoba en unes convivències de fa dos anys. Estic pensant que és un plat horrorós i només veure'l, m'entren ganes d'agafar-lo i rebentar-lo amb violència contra terra. Com a decoració, està clar que mai sortiria a la portada de Casa Diez. I tampoc és gaire funcional. Vull dir, no pots servir-hi un bistec amb patates fregides.
Si gires el plat, descobreixes que els creadors d’aquesta peça de col·leccionista són Cerámica Marquez S.A., que molt amablement ens indiquen el seu correu electrònic de wanadoo. Desconfieu sempre de les empreses amb @hotmail o @yahoo. Estic pensant que podria enviar un e-mail demanant-los l’adreça postal per poder tornar-los el plat per Seur.
Com és possible que aquest souvenir sigui tan lleig si la mesquita de Córdoba és fantàstica. Els musulmans en sabien de fer aquestes coses. Fa 400 anys, es van expulsar 300.000 moriscos de l’estat espanyol. Puc imaginar les raons. A l’informatiu de Matias Prats, l’any 1609, devia sortir gent dient allò de “¡han venido a robarme el trabajo!”, “¡todos son unos ladrones!” o “¡No creen en Dios ni en na!”. I els van fer fora. Es veu que aquí a Catalunya no ens va afectar tant. Crec que aleshores ja estàvem negociant l’estatut.
Si gires el plat, descobreixes que els creadors d’aquesta peça de col·leccionista són Cerámica Marquez S.A., que molt amablement ens indiquen el seu correu electrònic de wanadoo. Desconfieu sempre de les empreses amb @hotmail o @yahoo. Estic pensant que podria enviar un e-mail demanant-los l’adreça postal per poder tornar-los el plat per Seur.
Com és possible que aquest souvenir sigui tan lleig si la mesquita de Córdoba és fantàstica. Els musulmans en sabien de fer aquestes coses. Fa 400 anys, es van expulsar 300.000 moriscos de l’estat espanyol. Puc imaginar les raons. A l’informatiu de Matias Prats, l’any 1609, devia sortir gent dient allò de “¡han venido a robarme el trabajo!”, “¡todos son unos ladrones!” o “¡No creen en Dios ni en na!”. I els van fer fora. Es veu que aquí a Catalunya no ens va afectar tant. Crec que aleshores ja estàvem negociant l’estatut.
