Tipus d'interès

Continuar o no

2009-05-30T16:31:00.002+02:00

Un cop acabada l'assignatura de cultura, on ens van fer crear un blog, suposo que la gent es plantejarà si continuar o no publicant. Com crec que vaig dir fa uns quants posts, la meva intenció aquest curs era descansar dels blogs per començar de nou el pròxim setembre. Escriure el Tipus d'interès em va agafar per sorpresa.

El problema que he tingut és que, pensant en el pròxim blog, m'he guardat molts temes que no he publicat aquí. He pensat: ui, això és bo, m'ho guardaré per el següent. I el meu mòbil gairebé no accepta més borradores amb possibles temes pel nou blog. He començat a pensar noms, en tinc una llista amb 20 i no m'agrada cap. Així que... Continuar amb el blog o no? Més aviat començar de nou.

Celebració

2009-05-30T16:22:00.002+02:00

Si no ho dic, exploto. Tots els que estàvem celebrant el triplet del Barça: quants segueixen el futbol durant tota la temporada? No puc entendre com la gent que no veu mai un partit, siguin els primers en anar al Canaletes o al Camp Nou a celebrar que ha guanyat el Barça. Potser és necessitat de bones notícies en temps de crisi.

Van allà i es comporten com fans incondicionals. De debò estan contents pel Barça? Si haguessim perdut, els hauria sabut greu o s'haguéssin oblidat cinc minuts desprées. Sempre he pensat que és com si jo, gens seguidor del món animal, anès a celebrar l'arribada d'un nou lleó al zoo de Barcelona. D'acord... Accepto que la comparació no és la millor, però s'entén el que vull dir.

La inspiració

2009-05-30T16:15:00.002+02:00

Bones idees en moments inesperats. Un dels meus moments més creatius és la dutxa del matí. Les millors idees han vingut a buscar-me mentre em rentava el cap. Un altre moment d'inspiració clàssic és el Ferrocarril, anant a la Universitat. Quan portes 10 parades i ja no saps que pensar, et ve la inspiració.

Després arribes a casa, entres a internet, obres el blog, crees una entrada i ja no et surt res. Aleshores has de buscar la inspiració, pensar en aquella idea que havies tingut, donar-li voltes, i potser al cap d'una estona el text s'escriurà sol. A vegades, però, no tens paciència per esperar que la inspiració torni, i deixes les coses a mitges. No es pot tenir tot.

L'artista

2009-05-28T16:09:00.000+02:00

L'artista és boig? És sempre el que porta roba desconjuntada, cabells de científic boig i barba de tres dies? L'artista és el que té personalitat? Sempre va contracorrent? És un revolucionari? És original? És provocador? Intenta pensar per ell mateix, ser independent dels demès? Busca contínuament noves fronteres? Reflexiona més que ningú? Transmet més que els demès? Sent més que la resta?

Sí i No.

En una paraula

2009-05-27T16:07:00.001+02:00

El blog
Irregular

Consells per escriure un blog

2009-05-25T17:38:00.005+02:00

Des que vaig començar amb això dels blogs m'he preguntat moltes vegades què es necessita per tenir èxit. Com que no he aconseguit tenir-ne (almenys, el nivell d'èxit que pretenia aconseguir), tots els meus consells són inútils. És com si Joan Gaspart donés consells per ser un bon president o Manel Fuentes per fer un bon programa. Les teories que tenia jo, que han quedat desmentides, però poden servir per algú desesperat són:

Pensa un bon nom, curt, que sigui fàcil de recordar. Evitar que a la direcció hi hagi guions o punts, que despisten molt. Si és en català, fugir de les apòstrofs. Conclusió 1: Tipus d'interès és un mal nom.
Escriure amb certa regularitat. Com a mínim, tres dies per setmana. Si escrius un cop al mes, la gent s'oblida de tu. Conclusió 2: la regularitat d'aquest blog ha estat un desastre.
Contesta sempre tots els comentaris i visita els blogs dels teus companys. Si ells han perdut el seu temps amb tu, és just que tu facis el mateix. Conclusió 3: regular.
No obris mai un blog abans de l'estiu. Quan arriben vacances, la gent deixa de mirar blogs i tu deixes de tenir idees. Al setembre, ja ningú s'enrecorda del nom del blog i a tu se t'han passat les ganes d'escriure. Conclusió 4: el vaig obrir al febrer, així que aquest punt bé.
No esperis que la gent s'entusiasmi amb el que escrius. Possiblement hi ha blogs pitjors que el teu amb centenars de visites i comentaris més, però el món funciona així. Bush va ser president dels Estats Units, recordes?

Aquests són els meus cinc consells per crear un blog. Feu el que vulgueu amb ells.

Comprar per internet

2009-05-25T17:31:00.002+02:00

Trobar feina ha tingut una part bona i una part dolenta: la bona és que cobro, la dolenta és que m'ho gasto tot. És tan fàcil comprar per internet! Selecciones una cosa, escrius els números de la targeta (gairebé els se de memòria), i adelante! Des de fa dues setmanes rebo un paquet diferent cada dia. La senyora de correus em tuteja. He de frenar aquesta espiral de consum abans que La Caixa contracti el cobrador del frac (o el cobrador Vikingo) per perseguir-me.

Sense mòbil

2009-05-25T17:21:00.004+02:00

Avui he tingut un disgust molt gran; el meu mòbil s'ha espatllat. La veritat és que no m'ho explico. La meva mare i jo tenim el mateix mòbil i ella l'ha tractat malament des del primer dia: li ha caigut a terra, li ha donat cops... Fins i tot tinc entès que un dia el va rentar a la pica. Li funciona perfectament! En canvi jo, que he tractat el mòbil com un fill, se m'ha espatllat sense cap motiu.

Des que es va apagar per última vegada em sento desprotegit. Tinc la sensació d'estar perdent un munt de trucades interessants; ofertes de treball, premis multimilionaris, missatges de publicitat de movistar, amics que em truquen per saber què és de la meva vida. Mai em truca ningú, però segur que ara que no estic localitzable, tot el barri està intentant parlar amb mi.

Un amic m'ha suggerit que aquesta nit, quan la meva mare dormi, canviï la targeta i em quedi el seu, que està perfecte. Crec que és una bona idea perquè... Un moment. Vols dir que ella no haurà fet el mateix amb el meu i per això s'ha espatllat?

Heroi

2009-05-25T16:51:00.005+02:00

Mr. Brown: A l'Associació per la Diversitat, creiem que és molt fàcil ser un heroi. Només es necessita honestedat, empatia, respecte i una ment oberta.
Dwight: Mm, perdoni! Ho sento, però no només es necessita això per ser un heroi.
Mr. Brown: Bé, d'acord. Què és un heroi per tu?
Dwight: Un heroi mata a gent, gent que vol fer-li mal. Un heroi és part humà i part sobrenatural. Un heroi ha viscut un trauma infantil, o sobreviscut un desastre, i s'ha de vengar.
Mr. Brown: Mm... Vostè es refereix a un superheroi.
Dwight: Tots tenim un heroi dintre nostre.

The Office S01.E02 Diversity Day

Els tres...

2009-05-25T16:33:00.003+02:00

...millors inicis de concert que he vist.

Buscant un possible repertori per una festa universitària, m'he trobat amb el dubte de quina ha de ser la primera cançó. Així doncs, he decidit realitzar aquesta classificació inútil de les tres millors cançons per començar un concert.

3. Franz Ferdinand - Bite Hard

Espacio Movistar. Poca gent coneixia aquesta cançó, ja que era del nou àlbum que encara no s'havia publicat. Tot i així, increíble.

2. Bloc Party - Song For Clay (Disappear Here)

Un altre bon inici de concert al Espacio Movistar. No he pogut trobar un vídeo d'allà així que us enganxo un del festival Glastonbury 2007.

1. Coldplay - Politik

Va ser el principi del concert que van oferir a Badalona l'any 2003. Aleshores Coldplay era un grup desconegut. Acabaven de treure el seu segon CD i jo tenia 14 anys, feia segon d'ESO. M'agradaven, però tampoc m'entusiasmaven. El meu pare, que sempre ha estat molt al dia en tema musical, va comprar un parell d'entrades per veure'ls i em va convèncer per anar-hi. Va valer la pena!

VLV

2009-05-24T21:46:00.004+02:00

Hi ha cançons que t'agraden, les escoltes 40 vegades, a la ràdio la posen 40 més, a la tele un centenar, els teus amics la tenen de tono del mòbil, a internet surt a tot arreu... I acabes odiant-la, passant-la immediatament quan l'iPod la selecciona en el modo aleatorio. Aleshores arriba aquell dia en que, sense adonar-te'n, et ve de gust escoltar-la i la disfrutes més que mai. Aquest dia serà dimecres.

Camí de Roma

2009-05-23T17:35:00.004+02:00

El mestre Oleguer Presas va citar en una de les celebracions del Barça el camí d'Itaca. A falta de cinc dies per la final de la Champions, entenc perfectament el que va voler dir. El camí és tan o més important que arribar al destí. El viatge fins a Roma ha estat innigualable i, encara que perdrem la final, no el canvio per res. Ara només ens queda tenir sort i tornar amb la copa.

Degeneres

2009-05-20T17:47:00.004+02:00

Fa un mes vaig descobrir a Ellen Degeneres. Vaig començar amb un monòleg de gairebé una hora on deia totes les coses que m'hauria agradat escriure a mi. Aquí està la primera part, on parla de deixar les coses per més tard: més o menys el que m'ha passat a mi amb aquest blog.

Here & Now - Ellen Degeneres (Part 1)

Haiku

2009-05-20T17:43:00.003+02:00

Ja que estem parlant de rellotges, escriuré un haiku sobre això:

Rellotge de sol,
De nit no funciona,*
El temps s'atura.

Heu vist que maco? Ara una cançó.

*Crec que és mentida que de nit no funciona. No sé si la llum de la lluna serveix. Però és poètic.

El rellotge

2009-05-20T17:16:00.004+02:00

L'home ha creat instruments horribles de tortura. El rellotge és el pitjor de tots. El portes al canell, al mòbil, a les parets de la casa, a l'aparell de vídeo, al forn, al canal 3.24 i a la barra d'inici de l'ordinador. En programes un perquè et desperti cada matí. I a sobre digital, d'aquests que per la nit t'il·luminen tota l'habitació de blau. El dia que per error et deixes el mòbil i el rellotge de pulsera a casa, et sents desprotegit. I no t'atreveixes a preguntar als demès perquè és ridícul, sembla que els vulguis robar. Però, què faríem sense rellotge? Doncs el mateix que fem ara, perdre el temps.

El Secret

2009-04-18T16:55:00.003+02:00

El llibrede El Secret té un discurs que ratlla la secta. És el Zeitgeist dels llibres. Quan he explicat als amics què hi diu, tots pensen que estic boig. Jo tampoc m'ho acabo de creure, però ho intento perquè potser funciona. Encara no he pogut comprovar si el que diu és cert o no perquè no recordo com posar-ho en pràctica. Crec que el llegiré altre cop.

U2

2009-03-31T10:58:00.003+02:00

Quan llegeixo una crítica d'un nou grup que comença a triomfar, sempre es menciona U2. Tots són els nous U2, igual que tots són els nous Radiohead o els Joy Division. Bah! No m'ho crec. Ho diuen perquè tenen èxit o perquè l'estil s'assembla? Cap de les dues. La raó vertadera és que, un bon crític de música, sempre ha de comparar els grups nous amb algú que ja està consagrat i dir que mai arribaran al nivell dels grans.

U2 forma part dels grups que no cal que facin res per vendre. Podrien treure al mercat un àlbum amb 10 cançons en silenci o els seus millors èxits al revés i serien rècord de ventes. I les entrades esgotades en temps rècord.

La nova gira presenta alguns dubtes. L'aranya aquesta que posaran: no taparà a la gent que està en alguna de les potes? Si estàs molt a dalt, el sostre et cobrirà l'escenari i no veuràs? Donarà voltes o hi haurà gent que els veurà d'esquena? Què és la passarel·la al voltant de l'escenari circular? Ho sabrem al juny.

P

2009-03-30T11:18:00.004+02:00

Com diu l'anunci: P de petit, P de potent. Jo vaig anar a veure Vicky, Cristina, Barcelona el dia de l'estrena i vaig pensar que la Penélope ho feia molt bé. Després algú em va dir que la veu no era la seva i em vaig quedar amb les ganes de veure-la en versió original. Aquesta és la màgina del doblatge: et posen la veu del Peris al Harrison Ford i tu t'ho creus.

Que consti que jo era d'aquells que quan li van dir que els actors de la pel·lícula de Woody Allen serien Bardem i Cruz vaig queixar-me i , en un atac de ràbia, vaig proposar a Antonio Banderas per completar la estampa. Fins i tot podria haver participat Emma Vilarassau, que està a tot arreu.

Qui sóc, d'on vinc

2009-03-09T20:40:00.006+01:00

Hola, sóc Itf, el maleducat que no s'ha presentat abans d'encetar aquest espai. Fa uns mesos vaig prometre que, després de quatre anys escribint en tres blogs diferents, em prendria una temporada de descans. Però el destí no vol que descansi i m'ha portat a cursar l'assignatura de Periodisme Cultural, on em demanen que obri un blog. Aquí estem.

Per als que no em coneixeu, crec que la millor forma de presentar-me és ensenyant les preguntes que han contestat amics meus a través d'una magnífica utilitat del facebook.

Si Ignasi fuera un animal, ¿cuál seria? Vaquita de San Antoño
¿Que parte del cuerpo de Ignasi prefieres? ¡Todo, es un caño!
¿Piensas que Ignasi debería usar más polleras? Si
¿Aceptarías salir con Ignasi? Como último recurso
¿Confías en Ignasi? No

Crec que aquestes quatre preguntes mal contades són representatives del que sóc. Espero actualitzar amb la màxima regularitat possible. Participeu en les enquestes, ja que no sabeu què comentar! Para salir pulse cero. Para opciones personales pulse uno. MEC! Gracias por utilizar el servicio contestador de telefónica.*

*Sempre he volgut acabar un post així

Souvenir de Córdoba

2009-02-23T10:40:00.001+01:00

Mentre em preparo un Nesquik per esmorzar, observo un plat que la meva germana ens va regalar quan va visitar la mesquita de Córdoba en unes convivències de fa dos anys. Estic pensant que és un plat horrorós i només veure'l, m'entren ganes d'agafar-lo i rebentar-lo amb violència contra terra. Com a decoració, està clar que mai sortiria a la portada de Casa Diez. I tampoc és gaire funcional. Vull dir, no pots servir-hi un bistec amb patates fregides.

Si gires el plat, descobreixes que els creadors d’aquesta peça de col·leccionista són Cerámica Marquez S.A., que molt amablement ens indiquen el seu correu electrònic de wanadoo. Desconfieu sempre de les empreses amb @hotmail o @yahoo. Estic pensant que podria enviar un e-mail demanant-los l’adreça postal per poder tornar-los el plat per Seur.

Com és possible que aquest souvenir sigui tan lleig si la mesquita de Córdoba és fantàstica. Els musulmans en sabien de fer aquestes coses. Fa 400 anys, es van expulsar 300.000 moriscos de l’estat espanyol. Puc imaginar les raons. A l’informatiu de Matias Prats, l’any 1609, devia sortir gent dient allò de “¡han venido a robarme el trabajo!”, “¡todos son unos ladrones!” o “¡No creen en Dios ni en na!”. I els van fer fora. Es veu que aquí a Catalunya no ens va afectar tant. Crec que aleshores ja estàvem negociant l’estatut.