U2

Quan llegeixo una crítica d'un nou grup que comença a triomfar, sempre es menciona U2. Tots són els nous U2, igual que tots són els nous Radiohead o els Joy Division. Bah! No m'ho crec. Ho diuen perquè tenen èxit o perquè l'estil s'assembla? Cap de les dues. La raó vertadera és que, un bon crític de música, sempre ha de comparar els grups nous amb algú que ja està consagrat i dir que mai arribaran al nivell dels grans.

U2 forma part dels grups que no cal que facin res per vendre. Podrien treure al mercat un àlbum amb 10 cançons en silenci o els seus millors èxits al revés i serien rècord de ventes. I les entrades esgotades en temps rècord.


La nova gira presenta alguns dubtes. L'aranya aquesta que posaran: no taparà a la gent que està en alguna de les potes? Si estàs molt a dalt, el sostre et cobrirà l'escenari i no veuràs? Donarà voltes o hi haurà gent que els veurà d'esquena? Què és la passarel·la al voltant de l'escenari circular? Ho sabrem al juny.

P

Com diu l'anunci: P de petit, P de potent. Jo vaig anar a veure Vicky, Cristina, Barcelona el dia de l'estrena i vaig pensar que la Penélope ho feia molt bé. Després algú em va dir que la veu no era la seva i em vaig quedar amb les ganes de veure-la en versió original. Aquesta és la màgina del doblatge: et posen la veu del Peris al Harrison Ford i tu t'ho creus.

Que consti que jo era d'aquells que quan li van dir que els actors de la pel·lícula de Woody Allen serien Bardem i Cruz vaig queixar-me i , en un atac de ràbia, vaig proposar a Antonio Banderas per completar la estampa. Fins i tot podria haver participat Emma Vilarassau, que està a tot arreu.

Qui sóc, d'on vinc

Hola, sóc Itf, el maleducat que no s'ha presentat abans d'encetar aquest espai. Fa uns mesos vaig prometre que, després de quatre anys escribint en tres blogs diferents, em prendria una temporada de descans. Però el destí no vol que descansi i m'ha portat a cursar l'assignatura de Periodisme Cultural, on em demanen que obri un blog. Aquí estem.


Per als que no em coneixeu, crec que la millor forma de presentar-me és ensenyant les preguntes que han contestat amics meus a través d'una magnífica utilitat del facebook.

Si Ignasi fuera un animal, ¿cuál seria? Vaquita de San Antoño
¿Que parte del cuerpo de Ignasi prefieres? ¡Todo, es un caño!
¿Piensas que Ignasi debería usar más polleras? Si
¿Aceptarías salir con Ignasi? Como último recurso
¿Confías en Ignasi? No

Crec que aquestes quatre preguntes mal contades són representatives del que sóc. Espero actualitzar amb la màxima regularitat possible. Participeu en les enquestes, ja que no sabeu què comentar! Para salir pulse cero. Para opciones personales pulse uno. MEC! Gracias por utilizar el servicio contestador de telefónica.*

*Sempre he volgut acabar un post així