U2

Quan llegeixo una crítica d'un nou grup que comença a triomfar, sempre es menciona U2. Tots són els nous U2, igual que tots són els nous Radiohead o els Joy Division. Bah! No m'ho crec. Ho diuen perquè tenen èxit o perquè l'estil s'assembla? Cap de les dues. La raó vertadera és que, un bon crític de música, sempre ha de comparar els grups nous amb algú que ja està consagrat i dir que mai arribaran al nivell dels grans.

U2 forma part dels grups que no cal que facin res per vendre. Podrien treure al mercat un àlbum amb 10 cançons en silenci o els seus millors èxits al revés i serien rècord de ventes. I les entrades esgotades en temps rècord.


La nova gira presenta alguns dubtes. L'aranya aquesta que posaran: no taparà a la gent que està en alguna de les potes? Si estàs molt a dalt, el sostre et cobrirà l'escenari i no veuràs? Donarà voltes o hi haurà gent que els veurà d'esquena? Què és la passarel·la al voltant de l'escenari circular? Ho sabrem al juny.