El Secret
El llibrede El Secret té un discurs que ratlla la secta. És el Zeitgeist dels llibres. Quan he explicat als amics què hi diu, tots pensen que estic boig. Jo tampoc m'ho acabo de creure, però ho intento perquè potser funciona. Encara no he pogut comprovar si el que diu és cert o no perquè no recordo com posar-ho en pràctica. Crec que el llegiré altre cop.
La veritat és que fa una mica de por. A la llibreria, és el llibre que més vénen a descanviar desde Nadal... La filosofia que proposa està bé però... el rotllo testimonis que fa servir em recorda a les cadenes de e-mails en les que la pobre Kelley Sedey (qualsevol altre nom també val...) està a punt de casar-se amb el seu amor de tota la vida forever and ever i ella no reenvia un e-mail i el nòvio mor en un accident de tràfic...
Però amb més bon gust, això sí.
Hi ha llibres que tenen molt renom pero ratllen l'estupidesa. Molta gent me n'ha parlat, tot i que no gairebé, però almenys es ben.
Es el que compte per les editorials.
Publica un comentari a l'entrada