El Secret

El llibrede El Secret té un discurs que ratlla la secta. És el Zeitgeist dels llibres. Quan he explicat als amics què hi diu, tots pensen que estic boig. Jo tampoc m'ho acabo de creure, però ho intento perquè potser funciona. Encara no he pogut comprovar si el que diu és cert o no perquè no recordo com posar-ho en pràctica. Crec que el llegiré altre cop.

U2

Quan llegeixo una crítica d'un nou grup que comença a triomfar, sempre es menciona U2. Tots són els nous U2, igual que tots són els nous Radiohead o els Joy Division. Bah! No m'ho crec. Ho diuen perquè tenen èxit o perquè l'estil s'assembla? Cap de les dues. La raó vertadera és que, un bon crític de música, sempre ha de comparar els grups nous amb algú que ja està consagrat i dir que mai arribaran al nivell dels grans.

U2 forma part dels grups que no cal que facin res per vendre. Podrien treure al mercat un àlbum amb 10 cançons en silenci o els seus millors èxits al revés i serien rècord de ventes. I les entrades esgotades en temps rècord.


La nova gira presenta alguns dubtes. L'aranya aquesta que posaran: no taparà a la gent que està en alguna de les potes? Si estàs molt a dalt, el sostre et cobrirà l'escenari i no veuràs? Donarà voltes o hi haurà gent que els veurà d'esquena? Què és la passarel·la al voltant de l'escenari circular? Ho sabrem al juny.

P

Com diu l'anunci: P de petit, P de potent. Jo vaig anar a veure Vicky, Cristina, Barcelona el dia de l'estrena i vaig pensar que la Penélope ho feia molt bé. Després algú em va dir que la veu no era la seva i em vaig quedar amb les ganes de veure-la en versió original. Aquesta és la màgina del doblatge: et posen la veu del Peris al Harrison Ford i tu t'ho creus.

Que consti que jo era d'aquells que quan li van dir que els actors de la pel·lícula de Woody Allen serien Bardem i Cruz vaig queixar-me i , en un atac de ràbia, vaig proposar a Antonio Banderas per completar la estampa. Fins i tot podria haver participat Emma Vilarassau, que està a tot arreu.

Qui sóc, d'on vinc

Hola, sóc Itf, el maleducat que no s'ha presentat abans d'encetar aquest espai. Fa uns mesos vaig prometre que, després de quatre anys escribint en tres blogs diferents, em prendria una temporada de descans. Però el destí no vol que descansi i m'ha portat a cursar l'assignatura de Periodisme Cultural, on em demanen que obri un blog. Aquí estem.


Per als que no em coneixeu, crec que la millor forma de presentar-me és ensenyant les preguntes que han contestat amics meus a través d'una magnífica utilitat del facebook.

Si Ignasi fuera un animal, ¿cuál seria? Vaquita de San Antoño
¿Que parte del cuerpo de Ignasi prefieres? ¡Todo, es un caño!
¿Piensas que Ignasi debería usar más polleras? Si
¿Aceptarías salir con Ignasi? Como último recurso
¿Confías en Ignasi? No

Crec que aquestes quatre preguntes mal contades són representatives del que sóc. Espero actualitzar amb la màxima regularitat possible. Participeu en les enquestes, ja que no sabeu què comentar! Para salir pulse cero. Para opciones personales pulse uno. MEC! Gracias por utilizar el servicio contestador de telefónica.*

*Sempre he volgut acabar un post així

Souvenir de Córdoba

Mentre em preparo un Nesquik per esmorzar, observo un plat que la meva germana ens va regalar quan va visitar la mesquita de Córdoba en unes convivències de fa dos anys. Estic pensant que és un plat horrorós i només veure'l, m'entren ganes d'agafar-lo i rebentar-lo amb violència contra terra. Com a decoració, està clar que mai sortiria a la portada de Casa Diez. I tampoc és gaire funcional. Vull dir, no pots servir-hi un bistec amb patates fregides.


Si gires el plat, descobreixes que els creadors d’aquesta peça de col·leccionista són Cerámica Marquez S.A., que molt amablement ens indiquen el seu correu electrònic de wanadoo. Desconfieu sempre de les empreses amb @hotmail o @yahoo. Estic pensant que podria enviar un e-mail demanant-los l’adreça postal per poder tornar-los el plat per Seur.

Com és possible que aquest souvenir sigui tan lleig si la mesquita de Córdoba és fantàstica. Els musulmans en sabien de fer aquestes coses. Fa 400 anys, es van expulsar 300.000 moriscos de l’estat espanyol. Puc imaginar les raons. A l’informatiu de Matias Prats, l’any 1609, devia sortir gent dient allò de “¡han venido a robarme el trabajo!”, “¡todos son unos ladrones!” o “¡No creen en Dios ni en na!”. I els van fer fora. Es veu que aquí a Catalunya no ens va afectar tant. Crec que aleshores ja estàvem negociant l’estatut.